17/02/2021 - Sentència Tribunal Constitucional, en virtut del recurs d'inconstitucionalitat núm. 2577-2020 interposat contra el Decret-llei 17/2019, de 23 de desembre i el Decret llei 1/2020, de 21 de gener de la Generalitat de Catalunya

El darrer 28 de gener de 2021, el Tribunal Constitucional (TC) va resoldre el recurs d'inconstitucionalitat 2577-2020 presentat pel PP sol·licitant la declaració d'inconstitucionalitat del Decret llei del de la Generalitat 17/2019, de 23 de desembre i l'article únic del Decret llei 1/2020, de 21 de gener. El TC va acabar considerant inconstitucionals i, per tant, nuls, els articles 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.7, 2.10, 2.11, 2.12, 4.2, 4.5, 5.5, 5.6, 5.7, 6.3 i 6.6, així com la disposició transitòria primera del Decret llei 17/2019.

El TC argumenta en la seva Sentència que gran part dels preceptes (2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.7, 2.8, 2.9, 2.10, 2.11, 2.12 i 5.5) regulen aspectes que afecten elements essencials del dret de propietat i conseqüentment, la seva funció social consagrada en l'article 33 de la Carta Magna, per la qual cosa considera que aquesta matèria supera l'àmbit de la figura del Decret llei (Article 86 CE) i han de declarar-se inconstitucionals. En aquest sentit es declara inconstitucional la nova definició que fa el Decret sobre el concepte de “habitatge buit”, en entendre que es tracta d'una conseqüència derivada de l'incompliment de la funció social de la propietat.

En aquesta mateixa línia, el TC considera que els articles 4.2, 5.6, 5.7 i 6.6. són inconstitucionals perquè el seu contingut afecta als elements essencials del dret de propietat que excedeixen de l'àmbit regulador del Decret llei. D'aquesta manera, i a conseqüència d'aquesta sentència, ja no és aplicable als grans tenidors l'obligació d'oferir una proposta de lloguer social als llogaters morosos o a persones amb falta de títol jurídic que habiliti l'ocupació, amb anterioritat a la interposició d'una demanda de desnonament. A efectes pràctics això implica que es pot tornar a procedir directament a l'exercici de les accions legals oportunes. És important tenir en compte que aquest Decret llei pretenia canviar la concepció de gran tenidor, ja que configurava al gran tenidor com aquell subjecte que tingués més de 15 habitatges, circumstància que el TC declara nul·la.

Per contra, el TC considera els índexs de referència constitucionals, en tant que els defineix com a simples criteris orientadors que poden contribuir a ordenar el mercat de l'habitatge, però que no tenen cap afectació sobre les possibilitats de negociació a l'hora de determinar la quantia del contracte d'arrendament, l'única conseqüència de la superació de l'índex és la pèrdua de la possibilitat d'obtenir ajudes públiques (art. 8.4 Decret llei 17/2019).

La Sentència no entra en el fons de la qüestió plantejada, tan sols, declara inconstitucional una sèrie de preceptes que considera que tenen una afectació directa en el dret de propietat i la concepció social del mateix que, en la pràctica suposa l'expropiació del dret de propietat, i determina que excedeix de manera clara les possibilitats d'un Decret llei. No obstant això, la Sentència no realitza cap esment a l'eventual inconstitucionalitat dels mateixos per resultar contraris al dret de propietat. En conseqüència, la sentència no pot resultar una guia sobre el criteri que utilitzaria el Tribunal Constitucional si es regulessin aquestes qüestions amb una norma de rang suficient, ja que no entra en aspectes materials-substantius.

Igualment, el TC reforça la seva decisió argumentant la inexistència d'una situació d'urgent necessitat per a justificar el Decret llei quan a Catalunya s'han elaborat lleis de manera àgil, especificant que en alguns casos s'ha fet en períodes de dos mesos sense necessitat de recórrer a l'article 86 de la CE.

El que si que deixa clar el TC és que aquestes limitacions del dret de propietat tenen la consideració d'expropiacions i no de delimitacions, fet que necessàriament comporta l'afirmació que si es regulés una norma amb rang de llei amb aquesta regulació, i el TC no el declarés inconstitucional, els propietaris tindrien dret a ser indemnitzats/compensats pels perjudicis ocasionats (preu just en termes de la Llei d'Expropiació Forçosa), compensació que no seria possible si tingués la consideració jurídica de delimitació, ja que són afectacions que els propietaris haurien de suportar.

Cordialment,